HISTÒRIA DE L’ESCRIPTURA

HISTÒRIA DE L’ESCRIPTURA
FINS A L’INVENCIÓ DE LA IMPREMTA

ENCARA QUE ELS HOMES EXISTEIXN DES DE FA UN MILIÓ D’ANYS, NOMÉS ESCRIUEN DES DE SIS-MIL ANYS ENÇÀ.

Fa milers d’anys l’home ha utilitzat signes, dibuixos, imatges per transmetre missatges.
La escriptura no existeix fins al moment que es constitueix en conjunt organitzat de signes que fa possible que l’ésser humà pugui interpretar clarament el que pensa o vol expressar.

Tot comenta el sisè mil·lenni abans de la nostra era a la Mesopotàmia, on hi ha actualment Irak.
Als sumeris a qui s’atribueix a la invenció de l’escriptura cuneïforme.

Cuneïforme ve del llatí cuneus, (clau) es la forma de les senyals que formaven els sumeris sobre un suport d’argila freca, utilitzant uns estris de canya o fusta tallats per un extrem en forma de falca o línia.

Aquesta “escriptura” estava feta de dibuixos molt simplificats que representaven de forma estilitzada un cap de bou, un triangle pubià amb la ratlla de la vulva per designar la dona.

Aquesta escriptura, va néixer per la comptabilitat.

Se’ls hi va ocórrer uns pictogrames que no representessin directament l’objecte, sinó un altre que fos similar fonèticament.

Aquesta escriptura es va anar convertint, poc a poc, en una forma de comunicar-se, pensar, expressar-se i deixar constància de la seva vida quotidiana i la seva història.

M’entres que els signes cuneïformes tenen gran influencia en tota la mesopotàmia, altres sistemes neixen i es desenvolupen al proper Egipte o a la llunyana Xina


Els “jeroglífics” egipcis a diferència de l’escriptura cuneïforme – austera, Geomètrica i abstracta.

La paraula “jeroglífic”, que designa els caràcters de l’escriptura egípcia, “escriptura dels deus”

Aixa com pels mesopotàmics la seva escriptura es va anant convertint de mica en mica en “recordatori” i després en escriptura, el sistema jeroglífic és, des dels seus començaments, almanacs de les primeres postres de que es disposen, una veritable escriptura.

A Egipte com a Mesopotàmia, llegir i escriure constitueix un privilegi i un poder.


PAPIR

És una planta que creix a la bora del riu Nil amb abundància.


Per fabricar el papir:
Es tallava la tija d’aquesta planta en fines làmines i es superposaven perpendicularment amb una capa en horitzontal i altra capa en vertical Aixa s’obtenien els fulls plans i flexibles. Un cop secs aquests fulls els polien fregant-hi una petxina o una banya, aquests fulls els enganxaven amb midó l’un amb l’altre.
I feien rotlles de varis metres.

L’escriba el desenrotllava amb la mà esquerra i l’enrotllava amb la dreta a mesura que el papir s’anava omplint d’inscripcions.

La tinta negra, molt espessa, estava feta de pols de sorge, aigua i goma aràbiga com a fixador.

El pictograma, element principal i element clan de totes les escriptures, subsisteix encara en els postres dies en els caràcters Xinesos.

I cal notar què alguns pictogrames, procedents de civilitzacions molt diferents, presenten una semblança sorprenent.


L’ALFABET

Mil anys abans de crist. Va començar amb els fenicis, i es va començar a dispersar per la costa de la Mediterrània, pels nord d’Africà, per la costa est d’Espanya, per Sicília Xipre, Grècia i per Itàlia.

El primer alfabet dels fenicis no utilitzaven les vocals.

Quan la cultura dels grecs es va destruir, tres o Quatre segles després l’escriptura fenícia es va extendre per Grècia.

Els fenicis al ser mercaders i navegants van extendre per tota la Mediterrània oriental el seu alfabet.

Amb l’escriptura grega neix una de les literatura més riques de tots els temps i que aporta quasi tot els gèneres:Narració, teatre, poesia, història, filosofia.

El nostre alfabet vé directament del grec.

Durant més de mil anys , l’escriptura serà patrimoni dels monjos.

A diferència dels escribes antics, els monjos copistes de l’Edat Mitjana no són ni creadors, ni homes que detenint el poder: Escrivien però no inventen, es limiten a copiar. La seva creació important es la cal·ligrafia. Aquesta bella escriptura “manuscrita” guarnida amb meravelloses il·luminacions és la que dona tot el seu valor als postres primers llibres.


PERGAMÍ

Pergamí “Pergamene” en llatí que vol dir “Pell de Pèrgam”

L’utilització d’aquest suport té el seu origen durant el segle II a. De J.C a Pèrgam, cuitat grega en aquell temps, situada a l’Asia Menor.
El pergamí és normalment de pell de be, vaca, cabra.

La qualitat de la pell era no xuclar la tinta i conservar millor la qualitat dels colors originals.

Des del segle IX o X cada abadia i cada monestir posseeix un “Scriptorium” que era una sala independent a la resta del monestir.

A finals del segle XII l’església perd el monopoli de l’ensenyament d’aquestes tècniques i els copistes laics que col·laboren amb els monjos es van organitzant en tallers i gremis i comencen a redactar documents oficials per la burgesia els comerciants i a fer llibres.

De fet només els estudiants ric poden permetre’s encarregar llibres als copistes.

Ni Gutenberg ni els seus contemporanis no tenien ni idea de la importància que tindrà la invenció de la impremta.

La primera preocupació de l’impressor era competir amb els copistes i arribar a realitzar edicions com les obres cal·ligrafiades.

L’aportació principal de Gutenberg va ser d’utilitzar els tipus mòbils i l’adaptació de la “premsa de rosca” per premsa traïm en premsa per a imprimir.


Powered by ScribeFire.

----------------
Now playing: Metallica - Fade To Black (Live)
via FoxyTunes